Avui, aprofitant que varem parlar sobre Can Ricart ara fa uns dies, us adjunto integrament un text aparegut al bloc Salvem Can Ricart de l'Associació de Veïns. Si entreu al bloc també podreu trobar un parell de fotografies que val la pena veure.
Ara fa uns dos anys i pocs dies, en un be cultural d’interès nacional, els enderrocs d’un 30% de les naus amb alt valor històric va deixar un esplèndid descampat. Quan el veïnat pensava que les excavadores havien acabat la feina, va resultar que no. Sense conformar-se en haver tombat tot el que sobresortia del terreny fins deixar una encimentada esplanada, van iniciar el que semblava una mina a cel obert.Treparen l’asfalt i tot el que hi pogués haver-hi sota, enduent-se tones de terra i runes. El pes de les enormes excavadores i la feina punyent de les seves pales trinxarien qualsevol cosa que, en un futur, pogués fer nosa a l’hora d’edificar.Però els túnels de transmissió energètica, fets de volta de maó per mans proletàries expertes, estaven pensats per a resistir la pressió del vapor que hi circulava. La seva considerable fondària també fou un factor determinant per aconseguir el miracle: A data d’avui, hi ha encara més metres de túnels intactes que no pas destruïts.Però l’actual propietària de la meitat del recinte, la immobiliària Alza, està a punt de triomfar allà on fracassaren els operaris d’Enderrocs Benjumea. Ja estan fent forats per “les seves terres”, a la recerca del nivell freàtic, els edafòlegs de Geotècnics Estudis que calculen la profunditat màxima extraible ( traduït, el nº de plantes de fondària que pot tenir un pàrquing).Així que ja ho sabeu: Les visites culturals per a conèixer el nostre patrimoni, les haureu de fer amb caràcter d’urgència. La data de caducitat d’aquestes restes arqueològiques pateix una acceleració accelerada. Article gentilesa de l'ull que tot ho veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada