dilluns, 22 de febrer del 2010

El Santet


El Cementiri de Poblenou és el més antic dels construïts a Barcelona. Per aquest motiu es coneix també amb el nom de el Cementiri Vell. Per la seva situació com a Cementiri de l’Est. Va ser inaugurat el 1775 per descongestionar els cementiris parroquials. El 1813 les tropes franceses el van destruir i no va ser reconstruit fins al 1819. A partir del 1849 va començar la seva época d’esplendor amb la construcció dels grans panteons dels industrials, comerciants i bugesos, on van treballar els millors escultors i arquitectes de l’época. El cementiri fa 5’38 ha i te 31.071 sepultures.

Entre els molts personatges i·lustres que es troben enterrats al Cementiri de Poblenou podem trobar a: Josep Anselm Clavé, Ramón Sabates i Manassell, Mary SantPere, Caso Sendra (Cassen), Jose Luís de Vilallonga, Lola Anglada, Romà Bonet, Josep Llimona i Bruguera, Miquel Llobet, Xavier Benguerel, Narcís Oller, Frederic Soler (Serafí Pitarra), Valentí Almirall, Manuel Porcar, Carmen Tórtola Valencia, Marià de Cabanes, Antonio Perez de Olaguer o el panteó de la familia Bonaplata. També es va trobar, al llarg de molt de temps la sepultura de Narcís Monturiol, però posteriorment les seves despulles foren traslladades a la seva ciutat natal, Figueres.

Però el que potser és el personatge més popular del Cementiri de Poblenou no ho és per ser industrial, polític o artista. Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899) era un empleat dels coneguts magatzems el Siglo, on era molt apreciat pels seus companys.

Francesc va morir molt jove, quan encara no havia fet els vint anys, i ben aviat va correr el rumor que ressant al Santet, el nom amb que es va coneixer a en Francesc, aquest faria de mitjancer per aconseguir allò que se sol·licités. Així va començar la llegenda del Santet, que ha perdurat més de cent any, fins a l’actualitat.

Al voltant d’aquesta figura ben aviat van començar a correr històries i llegendes diverses, algunes de les quals he trobat recollides a alguns llibres. Es comenta que en vida Francesc Canals es va guanyar moltes simpaties ajudant als pobres del barri. Un cop mort la llegenda es va expandir quan la làpida de la tomba del Santet es va anar esquerdant reiteradament. La gent va atribuir aquest fet a fenomens sobrenaturals i es va iniciar aquesta veneració. Fins i tot, pel que diuen, l’espai va ser escenari de trobades espiritistes.

El cert és que encara avui en dia, davant de la tomba, es poden trobar espelmes, flors, exvots, papers amb peticions i fins i tot alguna persona que resa. Fins a tal punt que els ninxols del voltant es troben desocupats per tal de poder donar cabuda a la gran quantitat de flors que s’hi acumulen.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Novetats sobre Can Ricart

Avui, aprofitant que varem parlar sobre Can Ricart ara fa uns dies, us adjunto integrament un text aparegut al bloc Salvem Can Ricart de l'Associació de Veïns. Si entreu al bloc també podreu trobar un parell de fotografies que val la pena veure.





Ara fa uns dos anys i pocs dies, en un be cultural d’interès nacional, els enderrocs d’un 30% de les naus amb alt valor històric va deixar un esplèndid descampat. Quan el veïnat pensava que les excavadores havien acabat la feina, va resultar que no. Sense conformar-se en haver tombat tot el que sobresortia del terreny fins deixar una encimentada esplanada, van iniciar el que semblava una mina a cel obert.Treparen l’asfalt i tot el que hi pogués haver-hi sota, enduent-se tones de terra i runes. El pes de les enormes excavadores i la feina punyent de les seves pales trinxarien qualsevol cosa que, en un futur, pogués fer nosa a l’hora d’edificar.Però els túnels de transmissió energètica, fets de volta de maó per mans proletàries expertes, estaven pensats per a resistir la pressió del vapor que hi circulava. La seva considerable fondària també fou un factor determinant per aconseguir el miracle: A data d’avui, hi ha encara més metres de túnels intactes que no pas destruïts.Però l’actual propietària de la meitat del recinte, la immobiliària Alza, està a punt de triomfar allà on fracassaren els operaris d’Enderrocs Benjumea. Ja estan fent forats per “les seves terres”, a la recerca del nivell freàtic, els edafòlegs de Geotècnics Estudis que calculen la profunditat màxima extraible ( traduït, el nº de plantes de fondària que pot tenir un pàrquing).Així que ja ho sabeu: Les visites culturals per a conèixer el nostre patrimoni, les haureu de fer amb caràcter d’urgència. La data de caducitat d’aquestes restes arqueològiques pateix una acceleració accelerada. Article gentilesa de l'ull que tot ho veu.

divendres, 5 de febrer del 2010

El Sortidor

Molts poblenovins encara recorden l'encreuament de la Rambla del Poblenou amb Ramon Turró i el carrer Juncar, on es troba el Casino de l'Aliança, amb el nom de La rodona del Sortidor. Actualment a aquesta rodona no podem veure cap font que ens pugui indicar l'origen d'aquest nom, però si un forn que ens ho constata.


L'origen d'aquest nom és degut al fet que al llarg de vint anys a aquest encreuament hi va haver la font de les Tres Gràcies, la font que actualment podem trobar al centre de la plaça Reial, acompanyada de les palmeres i dels fanals de Gaudí.


Aquesta peça de ferro va ser fosa a París, a la foneria d'Antoine Durenne i va ser instal·lada al barri gòtic el 1876, però l'any 1888 va ser substituïda per un sortidor amb els preparatius de l'Exposició Universal i va ser reubicada a la Rambla del Poblenou.


L'any 1926, a pocs anys d'una nova mostra internacional a Barcelona el monument va tornar a la plaça Reial, on encara la podem trobar avui en dia.